(Per Mireia Esteva)
En poc més d’un mes, tot s’ha posat en dubte i adquirim consciència de les nostres debilitats personals i socials: dels nostres hàbits quotidians, de la sanitat, de l’organització territorial, de la mobilitat, de la producció i comercialització agrícola i industrial, del nostre model econòmic, del nostre nivell tecnològic, del paper de la ciència al món, de les nostres mútues interdependències, de si les pandèmies són de sud, de si cal regularitzar els immigrants il·legals, de si tenim la millor família i vivim sota el mateix sostre amb la millor companyia o dels problemes i avantatges que comporta la globalització. Fins i tot tenim dubtes de si realment seriem capaços, si ens ho proposéssim, de revertir la mala salut del planeta.
