Per José Luis Atienza (17/04/2022)

La columna vertebral de la cultura federal és la capacitat d’acordar la convivència en la diversitat, l’assumpció de la complexitat en la gestió de les coses: el federalisme dels fets, que elogia Lluí Rabell. El federalisme no és una fórmula, és una manera de fer. És una cosa senzilla, convertida en un guany. Vostè es perd en un guany de tots, cedeixes tu, cedeixo jo. I que? Per avançar junts amb l’acord, no amb el conflicte. No volem mesurar les forces entre el sí i el no, sino complicar les nostres vides amb acords que ens permetin continuar remant junts, convivint junts. En qualsevol cas, l’assemblea no ha de servir per dir-nos, sinó reunir-nos més per fer front a la situació del post-procés i prendre la iniciativa de manera que un Nou Horitzó Federal Borit sigui més que un document, una realitat.

Si és així, què justificaria que acabessin dues llistes en una associació federal? L’existència de dos projectes alternatius? Si això és així, la solució federal seria afegir, ajustar, negociar i estar d’acord. Si el que existia són dissensions personals, els associats difícilment es resoldrien, el dret de votar, perquè FED només té sentit per un projecte col·lectiu. Imagineu-vos que hi ha dues llistes i guanyen un i l’altre, què s’establirà al tauler? Salut i minories? Conjunt del govern? Govern i oposició? Si pensem en una gestió conjunta, a mi es produeixen algunes preguntes, per què no es fa l’acord abans, quan la cultura federal és el pacte, l’acord, el tractat, que hem tatuat en el nom? Dir-nos, com hem dit, se li cobrarà un preu a l’Associació.

No obstant això, tots aquests arguments no deixen de ser motius domèstics estratègics. Tampoc ens enganyem, avui, avui, el federalisme, en el moment de la veritat, no és una bandera que està coberta obertament per l’esquerra catalana, tot i que és més visible en les vitrines teòriques socialistes que als comuns. El federalisme va aixecar el vol a Catalunya empès pel vent de la independència de l’huracà, oferint salvavides del naufragi als catalanistes. Sí, a qui va dir i creia que “tot allò que viu i treballa a Catalunya” és català.

Avui som un país sense vent a les veles, sense il·lusió col·lectiva. Pels que la independència ha deixat de ser una utopia disponible, veuen que el nacionalisme està nu, sense res a aportar. No té cap projecte de país, Malviu amb molts vots i idees escasses, ànima depressiva i electroencefalograma plà. Han deixat d’estimar-se quan es miren al mirall, són com la parella que segueixen junts, només per poder pagar la hipoteca i viure a la llar de  Multihogue de la plaça de Sant Jaume en habitacions separades.

Han perdut, però no hem guanyat. Com a entitat, hem estat partidaris gairebé solitaris en el debat de la resistència a l’absolutisme nacionalista, i ara hauríem de poder deixar de defensar per tocar l’ofensiva. A continuació, tallar pedra  reforçar la xarxa federal de la base. Utilitzeu el zoom més a fons com a manera de contactar amb cadascun dels nostres socis, no substituir la reunió personal, el fregament fa l’amor, sinó per incitar-los, animar-los i multiplicar-los. Hem après de la Covid per evitar restriccions per veure’ns i escoltar-nos, i fer-ho a distància de casa.

És que tenim gent estupenda per tota la nostra geografia. En tots els actes en els que he participat he trobat excel·lents persones, amb una atmosfera fraterna de comunitat, que com tothom, ha d’anar acompanyada de les seves idees. Aquest és un capital humà, plè de granes, d’un valor incalculable. Entre tots, i quan dic tots, dic tots, hem dibuixat un mapa personal federal incomplet de Catalunya. Modest, com a associació. Increïblement valuós. Igual que la nostra associació.

Però també estem dibuixant un altre mapa. Catorze CCAA, han creat associacions federalistes, constitueixen un mapa federal d’Espanya. S’estenen com una taca. Són caps de platja. No hi haurà progrés federal sense progrés de la cultura federal a Espanya. Hem de posar-nos espatlla amb espatlla amb Espanya, amb Europa. La pregunta és, com serem més forts com a associació?